La revista Ucrònica: una proposta cultural i lliterària oberta als nous escritors valencians

ucrònica

Revista Ucrònica, (a punt d’eixir el seu tercer número) és una aposta lliterària promoguda per La Llimera del Corral, entitat cultural que vol convertir-se en plataforma formativa i de debat dels llectors de hui i dels escritors -en totes les disciplines- dels pròxims anys.

Tota esta aposta ha eixit de dos caps compromesos i inquiets, com són el de Agustí Zacarés i el de Paco Tarazona. Permitiu-nos hui oferir-vos en El Faro de Valéncia esta entrevista als codirectors de Ucrònica, que presenten el núm.3 el 16 de juny a las 19,30h en Facebook i Instagram.

Agustí, Paco, ¿cóm i per qué naix la revista Ucrònica?

Agustí Zacarés (AZ): L’idea d’editar la revista sorgí poc a poc mentrimentres treballàvem junts en la fase de publicació del llibre La Societat Pinkerton Internacional: A la busca de El Papo. Paco va fer un homenage al món lliterari, com ell el concep i, entre atres coses, en les nostres conversacions me contava la seua experiència com a membre del Consell de Redacció de la revista Lletraferit. A mi me despertà el cuquet i poc a poc vaig acabar convencent-lo per a tirar avant en este proyecte.

Paco Tarazona (PT): I aixina fon com nos clavàrem en este mal de cap ilusionant. De fet, acabem d’enviar el tercer número a imprenta; reconec que és un goig més que un mal de cap haver-me embarcat en esta aventura. Esperem que el número que pronte estarà en el carrer siga del vostre gust. La nostra intenció és que la revista tinga una llínea ascendent, pero això ho han de jujar els nostres llectors.

¿Cóm veeu el panorama lliterari en llengua valenciana?

AZ: Ilusionant, és cert que hem tingut temps passats esplendorosos…

PT: Pero nos neguem a tindre un esplendorós passat per davant…

AZ: Com diria Galeano, correcte. A nivell poètic hem passat de tindre figures reverenciades com Xavier Casp i Anfòs Ramon a un moment en el que despunta una poesia més social, com la que fa Juanjo Serra, colaborador de la revista. A nivell narratiu, tenim fixada l’esperança en algunes plomes que comencen a surar i atres que d’una o atra manera pareix que es reenganchen, com Antoni Atienza, qui nos ha escrit un relat de gran crítica social per ad este número. En llínies generals, podem dir que per a escriure s’ha de llegir molt primer, aixina evitarem certes inèrcies que, per conegudes, fan que se mantinga cert costumisme en estructures i temàtiques.

PT: En ocasions, dona la sensació de que és més important l’anècdota de la paraula recuperada per al lèxic que la calitat lliterària intrínseca del text. Com a notícia esperançadora, podem dir que també pareix que comence a haver un interés per l’ensaig, encara que seria recomanable que els autors no caigueren en el refregit. Igual que l’escritor ha de llegir per a escriure, l’ensagiste, especialment el de l’àmbit històric i científic, ha d’acodir a les fonts primàries i això obliga a deprendre tota una metodologia de treball de camp. Si volem crear una cultura en un nivell homologable a la que es fa en qualsevol atre territori de l’estat, el primer pas és la formació.

¿Ucrònica és eixa ferramenta formativa?

PT: No, Ucrònica a soles pretén ser una revista que desperte el cuquet d’obrir la ment ad atres autors, ad atres temàtiques, ad atres tendències. L’incursió de la lliteratura en valencià en el món del còmic és casi residual, per ficar un eixemple. Per atra banda, des de Carrer Túria de Josep Vicent Miralles, que és un excelent poemari, a Memòries d’un elefant, que també ho és, de Juanjo Serra ha passat més d’una década. Si creem una cultura de la llectura, en paciència, podrem tornar a tindre una generació lliterària, pero insistim, en paciència.

AZ: Paco té raó, Ucrònica és una revista lliterària que vol despertar als possibles escritors en valencià dels pròxims anys. La Llimera del Corral, l’associació cultural que edita la revista, sí vol ser eixa plataforma formativa, pero poc a poc, primer hem de consolidar la revista.

¿I la consolideu?

PT: Des de la perspectiva econòmica ho estem intentant. Tenim casi noranta subscriptors i un número d’anunciants que nos permet arribar casi a cobrir costs.

AZ: No nos esperàvem esta resposta la veritat. Ara falta, a banda de conseguir la seua sostenibilitat econòmica, consolidar-la des de la perspectiva de la calitat, pero això nos ho ha de dir el llector.

PT: Per eixe motiu, una volta presentem, on line, el número 3 d’Ucrònica volem fer una enquesta a subscriptors i llectors…

AZ: Ya tenim el spoiler, si no ho dius rebentes… se suponia que anava a ser una sorpresa. Realment, dos sorpreses: volem fer la primera webinar de presentació d’una revista en l’història de la cultura en llengua valenciana. Pero també era una sorpresa. La veritat és que voliem sorprendre als subscriptors en l’enquesta que els enviarem als seus correus per a que nos contesten.

¿I als llectors?

PT: Als llectors també, pero hem d’amprar les rets socials i, possiblement, pengem l’enquesta en Facebook que és a on més seguidors tenim.

AZ: Twitter, llimita el número de preguntes i l’enquesta en eixa plataforma és més complicada de publicar.

Per últim, ¿voleu afegir alguna atra cosa?

AZ: Ucrònica se plantejà com una oferta cultural oberta a la participació. Nos sorprén la falta de correus de gent jove, entusiasta, que vullga colaborar en la revista. ¿Qué vos passa?

PT: Nosatres no som ya tan jóvens. Agus no me mires aixina, ya sé que soc més vell que tu. Deixant a part les bromes, Ucrònica vol ser un foro a on la gent jove, i no tan jove, en interessos lliteraris en general, trobe un lloc per a debatre de lliteratura i d’atres temes en un esperit obert, que eixample les mires i les enriquixca. Pero lo cert és que sense gent jove, este proyecte no té cap de sentit. Esperem que pronte s’unixquen i participen activament, nos fan falta valors emergents.

Presentació del núm.3 el 16 de juny en rets socials

Subscripció a Ucrònica

Aprofitem l’ocasió per a convidar-vos a subscriure-vos a Ucrònica. En este moment, podeu fer-ho per només 9 euros per a la recepció dels números 3 i 4 de 2020: una chicoteta contribució a la cultura valenciana, que en plena seguritat vos va a reportar un important enriquiment lliterari i la satisfacció de ser part de la primera revista lliterària netament valenciana del sigle XXI. Anumeu-vos puix a imprimir esta fulla de subscripció i a fer-la arribar a lallimeradelcorral@gmail.com. Salutacions, lletraferits valencians.

 

Entradas relacionadas

Deja tu comentario