Lo más reciente >>>

¿Qué saps de Vicent Boix, el patriarca de la Renaixença valenciana?

Estimated reading time:5 minutes, 1 second

«En mi corazón no hay más ambición que la gloria de mi idolatrada Valencia». Vicent Boix i Ricarte naixqué el 27 d’abril de 1813 en Xàtiva, a on s’havien refugiat els seus pares fugint del sege de Valéncia per les tropes de Napoleó. Fon escritor, periodiste, catedràtic i historiador valencià i espanyol, i president honorari de Lo Rat Penat.

Els seus pares foren Joaquim Boix, naixcut en Carpesa, i Mariana Ricarte, natural de Valéncia. Son pare fon conductor de diligències entre Valéncia i Madrid, sa mare vivia en la casa d’un familiar en la capital de La Costera, despuix de fugir dels eixèrcits napoleònics en la Guerra de l’Independència durant el segon sege al Cap i Casal.

Infància humil, home d’estudi

L’infància de Vicent Boix estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estàncies en Madrit i en Vinaròs, la familia de Boix s’instalà en el Grau de Valéncia. Vicent Boix estudià primerament en els Dominics, i posteriorment, en les Escoles Píes, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que els seus pares no podien proporcionar-li el sustent necessari.

Les seues aptituts li facilitaren l’ingrés en l’orde dels Escolapis en 1827. Dins dels Escolapis estudià Filosofia i Lletres i Teologia, i en Gandia es feu càrrec d’una càtedra de llatí. Tornà a Valéncia uns anys despuix, a on s’aficionà a l’història i començà a escriure; la seua primera obra fon «El Amor en el Claustro».

Lliberal i romàntic, home de cultura

Vicent Boix abandonà l’orde dels Escolapis en 1837, i ensenyà llatí en un colege d’Ontinyent. Els seus ideals lliberals i progressistes el feren allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al carlisme. Un any més tart acompanyà en calitat de secretari al seu amic, el marqués de Vellisca, en un viage per Europa, lo que li va permetre conéixer de primera mà els moviments de lliberació nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara Chateaubriand o Victor Hugo.

De tornada a Valéncia en 1838, tornà a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocupà diferents càrrecs. Reprengué l’activitat com a escritor, obtenint l’èxit en les seues obres teatrals. En colaboració en el seu amic Bonilla redactà El Cisne i La Psiquis, de caràcter romàntic. Mentrestant, desenrollà una intensa llabor periodistica treballant per a diferents diaris: el Eco del Comercio, el Diario Mercantil de Valencia, La Tribuna…, en els que escrigué artículs de forta radicalitat política. Des del Partit Progressiste recolzà l’alçament que acabarà en el triumf de Espartero.

Anys convulsos i tornada a la normalitat

Ocupà diversos càrrecs en l’Administració de l’Estat. Pero la regència del general Espartero no comportà les reformes polítiques per ell esperades i fundà El Fiscal, un periòdic per a fiscalisar als polítics. En 1843 fon elegit Secretari de la Junta de Salvació de Valéncia, propiciant la caiguda d’Espartero.

Boix començà estos convulsos anys en un clar compromís en orientacions més radicals i revolucionàries, que el portaren inclús a haver d’amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la poíitica i evolucionant cap a un lliberalisme més moderat.

En 1847 guanyà les oposicions a catedràtic d’Història en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolució de 1868 sera nomenat director de l’institut Lluïs Vives, institució de la que eixiran destacades figures que ocuparan carrecs de responsabilitat en les dècades següents.

En 1845 publica els tres volums de la «Historia de la Ciudad y Reino de Valencia«, lo que propicia que l’Ajuntament el nomene croniste oficial en 1848. També és nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d’Amics del País de Valéncia. En 1853 es nomenat acadèmic corresponent de la Societat Espanyola d’Arqueologia i de la de l’Història, i en 1860, dels l’Instituts Arqueològics de Roma i de Berlin.

De la politica a la cultura

Boix es ara un home respectat per tots que abandonà la politica mentres aumentava la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre 1863 i 1867 publicà el «Museo Literario», que recopilava l’obra d’autors contemporàneus ad ell. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Tomás de Villarroya, Luis Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela Vives, Arolas o Bonilla, alguns d’ells, amics de l’epoca dels Escolapis.

La seua òptica lliberal el va fer vore en l’història valenciana la merma identitària i d’autonomia administrativa que implicava el model de gestió centralisada, per lo que s’inclinava cap al federalisme i la recuperació dels Furs.

La centralización exagerada de nuestros días ha dado el último golpe á la exigua independencia que disfrutaban todavía nuestras Municipalidades. Las provincias no son ya más que unas colonias desgraciadas: envían al corazón su sangre, sus riquezas, su historia; la vida de los extremos al centro: en cambio recibimos la Gaceta.

Per a difondre el coneiximent de l’història valenciana escrigué, en un estil amé i accessible, noveles d’esta temàtica, «El Encubierto de Valencia», «La campana de la Unión» i «Guillem Sorolla» son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d’investigacio historica conformen un llegat transcendental.

Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en 1874 es nomenat President de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Va faltar el 7 de març de 1880. Mesos abans, en decembre de 1879 acodí a l’inauguració de la seu de Lo Rat Penat, institució de la qual fon nomenat President Honorari.

1

No Comments

Deja una respuesta

https://eactivate.com/

Encuestas

¿Necesitamos los valencianos un partido político propio para defender de verdad nuestros intereses?

  • Me da igual la política. (0%, 0 Votos)
  • Ya tenemos a Compromís. (2%, 2 Votos)
  • Los partidos nacionales ya nos representan. (5%, 6 Votos)
  • Sí, pero uno grande y bien dirigido. (85%, 105 Votos)
  • Más partidos no, gracias. (8%, 10 Votos)

Votantes totales: 119

Cargando ... Cargando ...

El Faro en Facebook

Peris y Soler Seguros Silla y Picassent
A %d blogueros les gusta esto: