¿Sabies que les bases ortogràfiques de Castelló de 1932 no tenen llegitimitat normativa?

bases de Castelló vs Normes del Puig

El Pare Fullana ho deixà ben clar quan firmà les bases de Castelló. A pesar d’això, el catalanisme les ha alçades a la categoria de «normes».

Fullana reeditara la seua «Ortografia Valenciana» en 1933 reafirmant-se en el seu criteri que «no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d’esta llengua» tal i com escriu el propi pare Fullana en l’Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l’encarregat de prologar esta segon edició de la seua «Ortografia Valenciana» va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer després de la tramposa farsa de l´Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses «Normes d´Ortografia Valenciana de 1932», rebatejades després en el nom de «Normes de Castelló de La Plana de 1932». I ara dites «Bases d´Unificació».

 

El 13 de novembre de 1928, Fullana prengué possesió de la seua cadira en la RAE.
Descarrega ací el document de Idioma Valencià «La farsa de les bases de Castelló».

A conseqüència del caràcter provisional de les bases de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana.

Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana.

L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.

Entradas relacionadas

Un comentario sobre «¿Sabies que les bases ortogràfiques de Castelló de 1932 no tenen llegitimitat normativa?»

  1. […] instrumentalisa al seu antoll per a construir la seua falsa «gran nació», al voltant d’una inexistent comunitat llingüística – històrica – cultural – multimèdia que siga facilitadora de la finalitat […]

Deja tu comentario