Vicente Blasco Ibáñez fon el primer escritor supervendes

Vicente Blasco Ibáñez és el primer escritor en espanyol catalogat de supervendes global. Abans del boom latinoamericà o de Pérez Reverte, de Matilde Asensi… décades abans, Blasco venia llibres com churros. Eixa potència globalisadora (‘Els quatre ginets de l’Apocalipsis’ fon el llibre més comprat en EEUU durant 1919, segons Publisher´s Weekly; mes de 200.000 eixemplars, lo que supongué la seua adaptació al cine, primer en els anys 20 i despuix en la dècada dels 60) no és casual.

 

El valencià tenia una mirada que anava molt més llunt de les fronteres locals i nacionals, i els seus interessos estètics també anaven més allà de la lliteratura. Tot això s’ha arribat a tractar inclús en un curs fa uns anys de l’Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) titulat ‘Blasco Ibáñez i les arts visuals’. Perque l’escritor continua firmant actualment guions originals de películes i series.

 

En estos últims 15 anys s’ha reforçat la seua presència en el món audiovisual: en 1996, ‘Entre naranjos’, de Josefina Molina; Lluís Garcia Berlanga dirigí en 1997 un biopic sobre Blasco; en 2005, ‘Arròs i tartana’; i en 2008, ‘Flor de mayo’, dirigida per Vicent Escrivà per a RTVV. ¿A qué és degut eixe reverdir llorers cinematogràfics de Blasco? Segons Facundo Tomás, un dels directors en son dia del curs de l’UIMP, la raó és que «era un escritor en un parlament i una estètica molt globalisadora. El primer escritor espanyol, ademés, que s’interessà pel cine, tant que inclús dirigí una película» en 1916. Alguns estudiosos asseguren que eixa volença pel cine fins i tot li granjeà l’enemistat dels seus colegues lliteraris espanyols, qüestió que ad ell li donava igual.

 

‘Els quatre ginets de l’Apocalipsis’ fon el llibre més comprat en EEUU durant 1919, segons Publisher´s Weekly

En una carta fechada en 1927 que Blasco escrigué en la localitat francesa de Mentó, ya senyalava que «el dia que trobí el meu retrat i l’anunci d’una de les meues noveles sobre la porta d’un cine en Kioto, la ciutat més japonesa de Japó, me vaig convéncer de la formidable expansió mundial de la cinematografia». Li vingué a donar la raó l’us que Hollywood feu de les seues noveles a lo llarc de tot el sigle XX, en clàssics com ‘Sangre y arena’. Ara, eixa presència en el cine d’una novela se considera una garantia del poder globalisador de l’autor, cosa que Blasco Ibáñez tenia clar fa ya un sigle.

Entradas relacionadas

Deja tu comentario